La noche americana
FITXA PEL·LÍCULA “LA NOCHE AMERICANA”
TÍTOL: La noche americana
TÍTOL ORIGINAL: La nuit américaine
PAÍS: França
GUIÓ: François truffaut, Jean Louis Richard, Suzanne schiffman
MÚSICA: Georges Delerue
FOTOGRAFIA: Pierre-Willian-Glenn
SO: René Levert, Harrik Maury, Antoine Bonfanti
DATA: 1973
DIRECTOR: François Truffaut
DIRECTOR ARTÍSTIC: Damien Lanfranchi
EDITOR: PRODUCTOR: Marcel Berbet
DURADA: 115m
GÈNERE: Comedia, drama, romance
ESCENARIS: França, italia
PRODUCTORA: Les films du carrosse, PECF, Produzione internationale cinematografica
MUNTATGE: Martine Barraqué, Yan Dedet
PRESUPOST:
DISTRIBUIDORA: Warner-columbia-films
SINOPSI: La història narra les tribulacions d’un director de cine durant el rodaje d’una pel·lícula
PERSONATGES:Jacqueline Bisset - Julie
- Valentina Cortese - Severine
- Dani - Liliane
- Alexandra Stewart - Stacey
- Jean-Pierre Aumont - Alexandre
- Jean Champion - Betrand
- Jean-Pierre Léaud - Alphonse
- François Truffaut - Director Ferrand
- Nathalie Baye - Joelle
- David Markham - Doctor Nelson
- Zénaïde Rossi - Madame Lajoie
- Xavier Saint-Macary - Christian
PREMIS I NOMINACIONS: La película va guanyar el Óscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa 1974, i va tindre tres nominacions: al mejor director, a la mejor actriz de reparto (Valentina Cortese), y al mejor guion original.
- Premio BAFTA 1974: a la mejor dirección (François Truffaut), a la mejor película, y a la mejor acriz secundaria (Valentina Cortese)
- Premio NYFCC Award 1974: al mejor director, a la mejor película y a la mejor actriz secundaria (Valentina Cortese)
- Premio NSFC Award 1974: al mejor director, a la mejor película y a la mejor actriz secundaria (Valentina Cortese)
- Premio de los Críticos 1974 : a la mejor película (Francois Truffaut)
PRODUCTORA: Les films du carrosse, PECF, Produzione internationale cinematografica
MUNTATGE: Martine Barraqué, Yan Dedet
PRESUPOST:
DISTRIBUIDORA: Warner-columbia-films
SINOPSI: La història narra les tribulacions d’un director de cine durant el rodaje d’una pel·lícula
PERSONATGES:Jacqueline Bisset - Julie
- Valentina Cortese - Severine
- Dani - Liliane
- Alexandra Stewart - Stacey
- Jean-Pierre Aumont - Alexandre
- Jean Champion - Betrand
- Jean-Pierre Léaud - Alphonse
- François Truffaut - Director Ferrand
- Nathalie Baye - Joelle
- David Markham - Doctor Nelson
- Zénaïde Rossi - Madame Lajoie
- Xavier Saint-Macary - Christian
PREMIS I NOMINACIONS: La película va guanyar el Óscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa 1974, i va tindre tres nominacions: al mejor director, a la mejor actriz de reparto (Valentina Cortese), y al mejor guion original.
- Premio BAFTA 1974: a la mejor dirección (François Truffaut), a la mejor película, y a la mejor acriz secundaria (Valentina Cortese)
- Premio NYFCC Award 1974: al mejor director, a la mejor película y a la mejor actriz secundaria (Valentina Cortese)
- Premio NSFC Award 1974: al mejor director, a la mejor película y a la mejor actriz secundaria (Valentina Cortese)
- Premio de los Críticos 1974 : a la mejor película (Francois Truffaut)
- TEMES TRACTATS: Els temes són l’amor, el cine, el desamor i la passió
ALGUNS APUNTS SOBRE LA PEL·LÍCULA
La pel·lícula s'obri en els títols de crèdit amb el propi enregistrament de la banda sonora, a l’esquerra de la pantalla apareix el diagrama fònic del registre de la banda sonora. En off sentim les instruccions del compositor als seu músics intercalades amb passatges de la banda sonora del film. Cinema dins de cinema. Ja des del principi ens obri la porta a la interioritat de l'enregistrament de la pròpia música del film que veurem a continuació. Pel que ens predisposa a la idea motivacional del film que veurem a continuació. La nit americana és el nom de la pel·lícula i fa referència a un truc cinematogràfic que permet rodar a plena llum escenes que semblaran rodades en plena nit. Eixe títol és tota una declaració d'intencions. Truffaut barreja en aquest film realitat i ficció i les combina d'una manera intel·ligent i precís, però sense deixar de costat que, més enllà de conflictes i embolics personals, prima “per damunt de tot”, la realització de la pel·lícula. És una pel·lícula coral que presenta, al mateix temps, la vida de cadascun dels actors que s'amaguen darrere dels seus personatges, de tal manera que l'espectador acaba convertint-se en un membre més d'un rodatge. El film ens mostra les dures realitats de l'ambient del cinema, la inestabilitat a la qual s'exposen les estrelles cinematogràfiques, la trista situació que els actors majors enfronten en l'ocàs de la seua carrera, quan deixen de ser interessants per al públic, que demana veure rostres nous i més joves. Especialment afecta a la dona, ja que viu una major exigència per a mantenir-se bella i jove, mentre que l'home, en passar els anys, pot seguir ocupant un rol d'importància. En definitiva, que el pas del temps no perdona ni als famosos. D'altra banda, l'amor pel cinema implica sacrificis. És, sens dubte, el cinema un treball en equip, en el qual cada membre és essencial per a aconseguir un “tot” màgic. Cal entendre que les pel·lícules no són “de” sinó dirigides “per”. Gràcies al treball de tots, les pel·lícules funcionen i s'acaben de realitzar. Fer una pel·lícula, és una simfonia. les melodies de la qual han d'estar coordinades, es tracta d'un treball de sincronització. El rodatge, es diu en la pel·lícula, és com la vida. Sempre anem per aquí, fent el que ens toca fer, allò que devem i volem, ens anem trobant amb persones. Només que en la vida (al contrari que en el cinema) no existeixen els “temps morts”. Ferrand, el director, reflexiona i diu: "Un rodatge és com viatjar en diligència. Al principi un pensa si el viatge serà agradable i a mig camí tan sols ens preocupa arribar amb vida a la destinació". Mentre que la cronologia de La noche americana és lineal, la de Os presento a Pamela no ho és.
REFLEXIÓ PERSONAL:
La pel·lícula m’ha agradat molt ja que t’ensenya com és el cine en realitat i tot el trball que hi ha darrere, a més ho han fet amb una mica d’humor que fa mes divertida i gracios
Comentarios
Publicar un comentario